La virtut de la temprança en la maduresa
La temprança és la virtut cardinal que orienta, refrena i posa ordre en l'atracció dels plaers i dels béns sensibles. Longeva de ser una simple llista de prohibicions o una mirada negativa sobre la creació, per a un catòlic madur representa el senyoria interior de la raó i de la gràcia sobre els propis impulsos. Ser temprat significa ser amo de si mateix: saber gaudir de les coses bones (el menjar, el descans, el benestar, la tecnologia) en la seva justa mesura, sense permetre que cap d'elles esdevingui una addicció o un ídol que ens tregui la pau i la llibertat de fills de Déu.
Algunes Idees Clau
- El senyoria de si mateix i la llibertat interior: El plaer és un do de Déu lligat a funcions vitals, però l'orgull i el pecat tendeixen a desorbitar-lo. La temprança evita que l'home es converteixi en esclau dels seus propis capritxos o ganes del moment. Com deia sant Josepmaria, la temprança és auto-domini; ens dona la fermesa necessària per poder dir "no" a l'impuls immediat i un "sí" lliure i decidit a un bé molt més gran i noble.
- La sobrietat en l'ús de la tecnologia i les pantalles: Avui dia, el gran repte de la temprança ja no és només el menjar o la beguda, sinó la gestió de la nostra atenció i del temps digital. Un cristià adult sap posar límits a les pantalles, a la dispersió a les xarxes i al consum d'informació inútil. Controlar els dispositius en lloc de deixar-se controlar per ells és una condició indispensable per mantenir el silenci mental i la capacitat de pregar.
- La temprança a la taula: menjar per viure, no viure per menjar: En els detalls de les ganes i de la taula es reflecteix directament l'estat de la nostra lluita interior. Viure la temprança aquí significa evitar la golafreria (l'excés de quantitat), però també la ximpleria de la sofisticació excessiva o el mal humor quan un plat no està exactament com ens agrada. Menjar el que toca, respectar els horaris i agrair els aliments són mostres d'una maduresa humana i cristiana molt profunda.
- L'elegància en el discurs i el control de la llengua: Hi ha una temprança que afecta el món de la comunicació. Consisteix a saber callar quan cal, no intervenir per pur afany de protagonisme, retenir una resposta aspra i no alimentar la curiositat morbosa o les xafarderies. L'adult temprat té paraules ponderades, netes i oportunes; sap que el control de la llengua és el termòmetre de la santedat pràctica de la persona.
- Una preparació indispensable per a la contemplació: L'ànima desordenada, plena d'afanys materials, comoditats mundanes i estímuls constants, és com una aigua tèrbola on no es pot reflectir el rostre de Déu. La temprança fa neteja, pacifica els sentits i crea l'espai d'austeritat neta on la veu del Senyor pot ressonar. Sense mortificació en les petites coses de la terra, la vida de pregària es torna una ficció sentimental.
Proposta pràctica: "El Pla de l'Ordre Interior"
Per tal de fixar aquesta virtut en l'esforç diari i guanyar en llibertat davant les comoditats de la rutina, et proposo un triple compromís per viure de forma concreta durant aquesta setmana.
El Triple Compromís del Senyoria Propi
Entrena la temprança triant un d'aquests ancoratges concrets per a la teva jornada diària:
- El control dels tancaments (Temprança digital): Defineix una hora límit al vespre (per exemple, les 21:30h) a partir de la qual no tornaràs a mirar cap pantalla, dispositiu mòbil o correu electrònic. Dedica aquest últim tram de la jornada a la lectura pausada, a la conversa tranquil·la a casa o a l'examen de consciència, protegint el descans i el silenci interior.
- La tria del deure a la taula (Detalls de sobrietat): Al llarg de la setmana, viu petits detalls de mortificació oculta durant els àpats. No busquis res extraordinari: pren una mica menys d'allò que t'agrada molt, menja allò que se t'ha servit sense fer cap comentari de desplaer si no és del teu gust, o prescindeix d'un complement accessori (el sucre, el cafè extra, un dolç). Que quedi com un secret entre Déu i tu.
- El guardià de la pressa (Evitar la precipitació de la paraula): Quan sentis l'impuls de corregir immediatament algú amb aspror, de donar una opinió contundent en un debat intranscendents, o d'explicar una anècdota que deixa en mal lloc un tercer, atura't. Compta fins a cinc, demana un punt de suavitat a l'Esperit Sant i parla només si la teva aportació ha de construir de veritat i s'ha de dir amb caritat.
Objectiu: Trencar la tirania del capritx propi i de la dispersió constant, recordant que la temprança ens fa més lliures, més eficaços en les nostres obligacions familiars i professionals, i ens obre de bat a bat el camí de la intimitat amb el Senyor.