Jesús com el Messies Rei (el nou Moisès).
Jesús compleix les profecies i estableix el Regne de Déu a la terra.
Jesús com el servent sofrent de Déu.
La necessitat de seguir Jesús mitjançant el servei i el sacrifici.
Jesús com el Salvador universal de tota la humanitat.
La salvació de Déu s'ofereix a tothom: pobres, marginats i gentils.
Jesús com el Fill de Déu encarnat.
La divinitat de Jesús i la necessitat de creure en Ell per tenir vida eterna.
L'expansió de l'Església pel poder de l'Esperit Sant.
L'Esperit Sant capacita els creients per ser testimonis de Jesús a totes les nacions.
La justificació i redempció per la fe.
La salvació és un regal de Déu que es rep per fe en Crist, no per obres de la Llei.
Unitat i santedat en la vida de l'Església.
La importància de la unitat i la necessitat de viure una vida santa i ordenada.
El ministeri apostòlic en el sofriment.
El poder de Déu es perfecciona en la debilitat i el sofriment dels Seus servents.
La llibertat en Crist enfront de la Llei.
La justificació i la llibertat es troben només en Crist, no en el legalisme.
L'Església com el cos místic de Crist.
La unitat de tots els creients (jueus i gentils) sota el cap de Crist.
El goig en la fe malgrat el sofriment.
El goig cristià prové de la humilitat, el servei i la confiança en Crist.
La supremacia i suficiència de Crist.
Jesús és el cap suprem de l'univers i la plenitud de la Deïtat.
L'esperança en la Segona Vinguda de Crist.
El consol en l'esperança que els creients seran aixecats amb Crist.
Correcció sobre la vinguda del Senyor.
La importància de la perseverança i el treball ordenat mentre s'espera la Parusia.
Instruccions per a l'organització i el lideratge de l'Església.
El comportament en la casa de Déu (l'Església) ha de ser digne i ordenat.
Exhortació a la fidelitat i el sofriment.
La crida a perseverar en la fe i predicar la Paraula malgrat la dificultat.
Directrius per al nomenament d'ancians i la sana doctrina.
La necessitat d'establir lideratge madur per a l'ensenyament i l'ordre.
La fe aplicada a les relacions personals.
L'amor cristià transforma les relacions socials (esclavitud), promovent el perdó.
La supremacia de Crist sobre l'Antiga Aliança.
Jesús és el Summe Sacerdot i el Sacrifici perfecte que supera tot allò anterior.
La relació entre la fe i les obres.
La fe autèntica sempre es demostra mitjançant obres de justícia i caritat.
Esperança i perseverança en el sofriment.
L'estímul als creients a suportar la persecució amb esperança en Crist.
Advertiment contra els falsos mestres.
El recordatori de la certesa de la Vinguda del Senyor i la necessitat de la santedat personal.
La certesa de la salvació i l'amor fraternal.
La veritable prova de la fe és l'obediència als manaments i l'amor mutu.
Advertiment contra l'heretgia.
La necessitat de rebutjar els que no porten la sana doctrina de Crist.
Elogi a l'hospitalitat i la veritat.
La importància de donar suport als que prediquen la veritat i caminar en ella.
Exhortació a defensar la fe.
La crida a lluitar vigorosament contra les falses ensenyances que corrompen la fe.
La victòria final de Crist sobre el mal.
L'esperança de l'Església en el triomf final de l'Anyell i l'establiment del Regne etern.