Purificació de deu leprosos

Evangeli segons Lluc (Lc 17,11-19)

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i es posaren a cridar:

--Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

En veure'ls, Jesús els digué:

--Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies.

Aquell home era un samarità. Jesús digué:

--¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?

I li digué:

--Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.


PREGUNTES I PUNTS DE REFLEXIÓ

1. Com és que els deu leprosos "s'aturen un tros lluny"? Saps que passava amb aquests malalts antigament?
2. Jesús els demana que vagin a presentar-se als sacerdots. Això era perillós? Per què?
3. Com és que Jesús no els diu que quedin curats directament?
4. Jesús es queixa que no vinguin a donar gràcies. Creus que necessitava el reconeixement o ho deia per ells?
5. Què significa que la fe ha salvat al samarità si els altres nou també s'havien curat de la lepra?