Al cap de tres dies hi va haver un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu:

— No tenen vi.

Jesús li respon:

— Què ens importa a mi i a tu, dona? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors:

—Feu tot el que ell us digui.

Hi havia allà sis piques de pedra, destinades a les purificacions dels jueus, on cabien unes dues o tres mides cada una.

Jesús els diu:

—Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les van omplir fins dalt.

Llavors els diu:

—Ara traieu-ne una mica i porteu-ne al cap de servei.

Ells n'hi van portar.

El cap de servei va tastar l'aigua esdevinguda vi, sense saber d'on venia, tot i que ho sabien els servidors que n'havien tret l'aigua. Llavors crida el nuvi i li diu:

—Tothom serveix primer el vi millor i, quan els convidats ja han begut molt, serveix el més ordinari; però tu has guardat el vi millor fins ara.

Així, a Canà de Galilea, Jesús va començar els seus senyals; així va manifestar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell. Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, i es van quedar allí uns quants dies.