LA SEGONA BENAURANÇA

La Segona Benaurança és: "Benaurats els qui ploren, perquè ells seran consolats" (Mt 5, 4). Aquesta promesa no exalça la tristesa per si mateixa, sinó el dolor que sorgeix del penediment, de la compassió pel patiment aliè i de l'anhel de Déu. És la benaurança de l'empatia sagrada.

Serveix per transformar el patiment en amor actiu. Sense les obres de misericòrdia, el plor es pot tornar desesperació o aïllament. La connexió amb l'obra de consolar el trist permet que el mateix dolor es converteixi en una “escola de misericòrdia”, on el consol que rebem de Déu el transmetem als altres.

Connexió amb les Obres de Misericòrdia

Aquesta benaurança troba la seva canalització directa a les obres que busquen acompanyar el dolor del proïsme i entrar a les seves "valls de llàgrimes".

Consolar el trist: Desenvolupar una sensibilitat especial per compartir el pes de l'ànima del germà.

Enterrar els difunts: Acompanyar el dol transformant el plor de la pèrdua en una oració de confiança.

Visitar els malalts i els presos: Sortir de la pròpia comoditat per reconèixer el rostre patint de Jesús

Ser-hi present: No es tracta només de donar paraules d'ànim, sinó de compartir el patiment de l'altre.