LA PRIMERA BENAURANÇA
Benaurats els pobres d'esperit, perquè n'és el Regne del Cel
La Primera Benaurança és el fonament de totes les altres: "Benaurats els pobres d'esperit, perquè n'és el Regne del Cel" (Mt 5, 3). No es refereix a una mancança material forçosa, sinó a una actitud d'humilitat i despreniment total davant de Déu, reconeixent que no som res sense Ell.
Aquesta benaurança es manifesta principalment en les obres que exigeixen despreniment material i generositat radical. Serveix per humanitzar la caritat: sense la pobresa d'esperit, donar almoina o menjar es pot convertir en un acte de superioritat o vanitat.
La benaurança purifica la intenció de l'obra de misericòrdia: ja no es dóna "allò que sobra" per sentir-se bo, sinó que es comparteix "allò que és de Déu" amb el germà, reconeixent la pròpia necessitat de la misericòrdia divina.
Connexió amb les Obres de Misericòrdia
El "pobre d'esperit" entén que els seus béns són dons de Déu per ser compartits i s'identifiquen amb la fragilitat del proïsme.
Donar menjar al famolenc i beure l'assedegat: Entendre que els béns no ens pertanyen només a nosaltres.
Donar posada al pelegrí: Rebre el necessitat com a Crist mateix.
Vestir el nu: Reconèixer la pròpia fragilitat humana a l'altre.
Generositat radical: Compartir des del despreniment del cor.