El llibre de Malaquies és el darrer dels profetes menors i el darrer llibre de l'Antic Testament a la tradició catòlica. El seu missatge arriba en un moment de desànim: el Temple ha estat reconstruït, però l'entusiasme ha decaigut, els sacerdots s'han tornat negligents i el poble ha caigut a la rutina espiritual. En aquest context de cansament, Déu llança una promesa que és pura esperança: "Mireu, jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu".

Malaquies anuncia que el Senyor vindrà de sobte al seu Temple, però que abans enviarà un missatger (identificat simbòlicament amb el profeta Elies) perquè reconciliï les famílies i prepari els cors. Déu no ve a destruir, sinó a purificar: el profeta ho compara amb el "foc del fonedor" que neteja l'or i la plata de les seves impureses. La meta és que l'ofrena de l'ésser humà torni a ser pura i agradable a Déu.

Per a un jove que es confirma, Malaquies és una invitació a la preparació interior. La Confirmació és aquest "Dia del Senyor" personal en què l'Esperit Sant ve a segellar la nostra vida. Però per rebre'l bé, necessitem un missatger que ens prepari: pot ser un catequista, un padrí o la nostra pròpia consciència. Igual que Malaquies va prometre que el sol de justícia brillaria amb la sanació als seus raigs, el confirmat està cridat a ser avui aquest missatger que, amb la seva conducta i la seva paraula, prepara el camí perquè altres trobin Déu en el món actual.