El profeta Amós no era un religiós professional ni vivia a la cort; era un pastor i cultivador de figues que va ser cridat per Déu per denunciar una situació insuportable al Regne del Nord (Israel). A la seva època, el país vivia una aparent prosperitat econòmica, però aquesta es basava en l'explotació dels més febles. Els rics acumulaven cases d'ivori mentre els pobres eren venuts “per un parell de sandàlies”.

Amós utilitza un llenguatge impactant: compara la veu de Déu amb el rugit d'un lleó que surt de Sió per defensar els fills oprimits. El profeta denuncia que Déu avorreix els ritus religiosos i les cançons belles si no van acompanyats de justícia. Per a Déu, la veritable religió no és només resar al temple, sinó "deixar que el dret corri com l'aigua i la justícia com un torrent inesgotable". Amós adverteix que una societat que ignora el patiment del necessitat està condemnada a la ruïna espiritual.

Per a un noi que es confirma, Amós és un recordatori que la fe té una dimensió pública i social. Rebre l'Esperit Sant ens dóna una "sensibilitat profètica" per no ser indiferents davant del bullying, la pobresa o qualsevol exclusió. La Confirmació ens impulsa a ser la veu dels qui no tenen veu, recordant-nos que no podem estimar Déu, a qui no veiem, si no estimem i fem justícia al germà que veiem patir al nostre costat.