El profeta Ezequiel exerceix la missió en una de les etapes més amargues d'Israel: l'exili a Babilònia. El poble no sols ha perdut la seva terra, sinó que sent que la seva relació amb Déu s'ha assecat. Han descobert que el pecat no és només un error extern, sinó una malaltia del cor que els ha tornat insensibles, freds i distants de la voluntat divina. És aleshores quan Déu, a través d'Ezequiel, llança una de les promeses més belles i profundes de tota l'Escriptura.

Déu anuncia que Ell mateix prendrà la iniciativa de guarir el seu poble. La promesa no és simplement donar-los noves regles, sinó fer una "cirurgia espiritual": "Us arrancaré el cor de pedra i us donaré un cor de carn". El cor de pedra representa la tossuderia, l'egoisme i la indiferència; el cor de carn representa la sensibilitat, la capacitat d'estimar i la docilitat de Déu. Però la promesa no s'acaba aquí: Déu afegeix: "Infondré el meu esperit en vosaltres".

Per a un jove que es confirma, aquest text explica que el sagrament no és un premi perquè és bo, sinó un regal que ens dóna la capacitat de ser-ho. Rebre l'Esperit Sant és permetre que Déu canviï la nostra “duresa” per la seva tendresa. Un cor de carn és un cor que es commou davant del dolor aliè, que sap perdonar i batega al ritme de l'Evangeli. La Confirmació és, en essència, aquest trasplantament espiritual que ens fa capaços de viure una vida nova, guiats ja no pas per la por, sinó per l'Esperit de Déu que habita en nosaltres.