Enmig de la desolació de l´exili, quan el poble d´Israel sentia que ho havia perdut tot (el Temple, la terra i l´esperança), Déu parla a través de Jeremies amb una promesa que canviaria el curs de la història religiosa de la humanitat. Déu reconeix que l'antiga aliança, enregistrada en taules de pedra al Sinaí, s'havia trencat perquè el poble no tenia la força interna per complir-la. Per això, anuncia una cosa inaudita: "Arribaran dies que faré amb la casa d'Israel una Aliança Nova".

El que és revolucionari d'aquesta Nova Aliança no és que canviïn els manaments, sinó el lloc on es guarden. Déu diu: "Posaré la meva llei al seu interior i l'escriuré al cor". Ja no serà una imposició externa o una llista de normes fredes sinó un impuls interior nascut de l'amor i del coneixement personal de Déu. En aquesta nova etapa, no caldrà que els uns als altres s'ensenyin a conèixer el Senyor, perquè tots, des del més petit al més gran, el coneixeran de debò.

Per a un jove que es confirma, aquest relat explica què és el que passa al seu interior. La Confirmació no és “aprendre's més normes”, sinó deixar que l'Esperit Sant escrigui l'Evangeli al cor. El pecat és perdonat i oblidat per Déu ("no me'n recordaré més dels seus pecats"), i el creient rep una nova capacitat per estimar i actuar bé, no per por del càstig, sinó per l'alegria de ser fill de Déu. La Nova Aliança se segellarà definitivament segles després amb la sang de Jesús, però Jeremies va ser qui va obrir la porta a aquesta esperança.