El context històric se situa durant el regnat d'Acaz, rei de Judà. Jerusalem estava sota l'amenaça d'una coalició formada pel rei d'Israel i el rei de Síria. Davant el temor del rei Acaz, el profeta Isaïes és enviat per Déu per transmetre-li un missatge de calma i confiança, assegurant-li que la invasió no prosperarà.

Isaïes convida Acaz a demanar un senyal de part de Déu per confirmar aquesta promesa, però el rei, fingint pietat però en realitat confiant més en les seves aliances polítiques amb Assíria, es nega a demanar-la. Davant d'aquesta manca de fe, el profeta anuncia que el Senyor mateix donarà un senyal: "Vet aquí que la verge concebrà i donarà a llum un fill, i anomenarà el seu nom Emmanuel" (que significa "Déu amb nosaltres").

Aquesta profecia té una doble dimensió. Al seu temps, representava la garantia de la continuïtat de la dinastia de David. Tot i això, en la tradició cristiana, aquest passatge s'entén com una prefiguració directa del naixement de Jesús, qui és el veritable Emmanuel que restaura la relació entre Déu i la humanitat.