El Salm 23 és, sens dubte, el més conegut i estimat de tot el Salteri. Atribuït al rei David, que en la seva joventut fou pastor d'ovelles, aquest poema utilitza una de les metàfores més poderoses de la Bíblia per descriure la relació entre Déu i l'ésser humà. A l'antic Israel, el pastor no era només qui cuidava el bestiar; era el guia, el protector i el proveïdor que arriscava la seva vida perquè cap ovella es perdés als barrancs o fos devorada pels llops.

Per a un jove que es prepara per a la Confirmació, aquest salm és una declaració de confiança absoluta. "El Senyor és el meu pastor, res em falta" no vol dir que no hi haurà problemes, sinó que, enmig de les dificultats, Déu és present. El salm descriu un camí: primer, el descans en “verds praderies” i “aigües tranquil·les”, que representa la pau que dóna la pregària; després, el pas per les “canyades fosques”, que simbolitza els moments de por, dubte o tristesa on Déu ens guia amb la seva vara i el seu caiat.

Finalment, el salm canvia la imatge del pastor per la d'un generador amfitrió que prepara una taula, uneix el cap amb perfum i omple la copa fins a vessar. Això és una imatge profètica de l'Eucaristia i de la unció que el jove rep a la Confirmació. En dir "la teva bondat i la teva misericòrdia m'acompanyen", el creient reconeix que no camina només per la vida; l'Esperit Sant és aquest company de camí que assegura que el nostre destí final és la casa del Senyor per dies sense fi.