El Llibre de la Saviesa va ser un dels darrers llibres de l'Antic Testament a escriure's. Es va redactar en un moment en què molts creients vivien envoltats d'una cultura pagana que adorava falsos déus i menyspreava la fe. Per animar els fidels, l'autor presenta la saviesa no com un concepte abstracte, sinó com una presència viva, gairebé com una persona que camina al costat de l'ésser humà. Se la descriu com un "hàlit del poder de Déu", una "emanació pura de la glòria de l'Omnipotent" i un "mirall sense taca" de la seva activitat.

A la catequesi de Confirmació, aquest llibre és fonamental perquè la descripció que fa de la Saviesa és pràcticament una descripció de l'acció de l'Esperit Sant. Es diu que ella és “un esperit intel·ligent, sant, únic, múltiple, àgil, lúcid i que ho penetra tot”. Ella és qui guia els profetes, qui va salvar el poble d'Israel en el passat i qui, avui dia, busca entrar a les "ànimes santes" per fer-ne amics de Déu.

Per a un jove que està a punt de rebre el sagrament de la Confirmació, la Saviesa personificada és el model de com l'Esperit Sant actua en nosaltres: donant-nos llum per distingir el bé del mal, donant-nos força per resistir les pressions de l'entorn i, sobretot, donant-nos una intel·ligència que neix de l'amor. En rebre l'Esperit, no rebem només una idea, sinó una Presència divina que, com diu el llibre, “es deixa trobar pels qui la busquen” i ens ensenya a viure amb l'elegància espiritual dels fills de Déu.