39. Jonàs i la balena: La crida a la conversió (Jonàs 1-4)

El llibre de Jonàs és un dels relats més captivadors de la Bíblia. A diferència d'altres llibres profètics que contenen llargs discursos, aquest se centra en la història del mateix profeta, un home molt humà que intenta fugir de Déu, però que acaba aprenent una lliçó inoblidable sobre la misericòrdia.

Cap al segle VIII a. Jonàs, en lloc d'obeir, va sentir por i rancúnia. No volia que els ninivites se'n penedeixin; volia que fossin castigats. Per això, va fugir en direcció contrària, embarcant-se cap a Tarsis (a l'extrem oposat del món conegut).

Durant la travessia, es va desfermar una tempesta tan violenta que el vaixell estava a punt de naufragar. Els mariners, aterrits, van fer sorts per saber qui era el culpable d'aquella desgràcia, i la sort va caure sobre Jonàs. Ell va confessar que fugia del Senyor i els va demanar que el tiressin al mar perquè la tempesta cessés. En fer-ho, el mar es va calmar, però Déu no va deixar que Jonàs morís: "El Senyor va disposar un gran peix que es va empassar Jonàs; i Jonàs va estar al ventre del peix tres dies i tres nits".

Des de les profunditats del mar i del ventre del peix, Jonàs va pregar amb penediment. Aleshores, el peix el va vomitar a la riba. Déu li va donar una segona oportunitat i Jonàs, aquesta vegada sí, va anar a Nínive. En recórrer la gran ciutat cridant que en quaranta dies seria destruïda, va passar una cosa increïble: des del rei fins al més humil dels habitants van creure en Déu, van dejunar i es van vestir de sac en senyal de penitència.

En veure'n el penediment, Déu es va compadir i no els va destruir. Jonàs, lluny d'alegrar-se'n, es va enfadar molt. Es va asseure als afores de la ciutat a esperar el desastre i Déu va fer créixer una planta de ricí per donar-li ombra. L'endemà, la planta es va assecar i Jonàs va tornar a queixar-se. Déu li va donar llavors la gran lliçó: "Tu et lamentes per una planta que no et va costar feina... i no voldries que jo tingui llàstima de Nínive, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir la dreta de l'esquerra?".

Punts clau segons la Bíblia

La universalitat de la salvació: La Bíblia subratlla que aquest llibre és una crítica al nacionalisme estret. Ensenya que Déu és el Creador de tots els homes i que el seu amor i el seu perdó no són exclusius d'Israel, sinó que s'estenen a tots els que se'n penedeixen, fins i tot als antics enemics.
Jonàs com a figura de Crist: Aquest és el punt teològic més important. Jesús mateix cita el "signe de Jonàs" (Mateu 12, 40). Explica que els tres dies de Jonàs al ventre del peix són una prefiguració de la Mort i Resurrecció de Crist al tercer dia. Jonàs surt del peix per predicar els gentils, com Jesús ressuscita per salvar totes les nacions.
La llibertat i la misericòrdia: Els comentaristes de la bíblia destaquen que les profecies de càstig de Déu són, en realitat, cridades a la conversió. Déu no vol destruir el pecador, sinó que el pecador canviï de vida. Nínive es va salvar perquè va escoltar la paraula de Déu, cosa que deixa en evidència els qui, tenint la Bíblia, no canvien el seu cor.
La feblesa del profeta: A diferència d'altres profetes que semblen perfectes, Jonàs és tossut i cremorós. La Bíblia ressalta que Déu pot servir-se d'instruments imperfectes per realitzar els seus plans, i que sovint Déu ha d'evangelitzar primer el propi profeta abans que els altres.
La pedagogia de Déu: L'episodi del ricí és vist com una lliçó de paciència divina. Déu fa servir coses petites i quotidianes per fer-nos entendre el seu immens amor. Ens ensenya a veure els altres amb els ulls de Déu (amb compassió) i no amb els ulls dels homes (amb judici).

Text bíblic

Consulta el text de la història de Jonàs aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Jonàs

Activitats de Reflexió: El llibre de Jonàs

1. Comprensió del Text: Per què Jonàs no volia anar a Nínive i què va passar quan finalment hi va predicar?

2. Contingut Doctrinal: Quina relació estableix Jesús entre l'estada de Jonàs al ventre del peix i el seu propi misteri pasqual?

3. Aplicació Catequètica: Jonàs es va enfadar perquè Déu va perdonar els seus enemics. T'ha costat mai alegrar-te del bé d'algú que no et cau bé? Què ens ensenya Déu sobre això?

4. Segones oportunitats: El text esmenta que "la paraula del Senyor va venir a Jonàs per segona vegada". Quin missatge d'esperança ofereix això a algú que sent que ha fallat definitivament a la fe?

5. Compromís de Fe: De vegades intentem "embarcar-nos cap a Tarsis" per fugir de les nostres responsabilitats cristianes. Què creus que t'està demanant Déu avui a la teva vida al que potser estàs intentant posar excuses?