23. Samsó (Jutges 13-16)

La història de Samsó és una de les més famoses però també de les més tràgiques de la Bíblia. A diferència de Gedeó, que era humil, Samsó va ser un home dotat d'un do extraordinari que no sempre va saber fer servir bé. Ell va ser un Natzareu, algú consagrat a Déu des d'abans de néixer, i la seva força increïble no venia dels seus músculs, sinó de l'Esperit del Senyor.

Samsó va néixer en un moment en què els filisteus oprimien Israel. Un àngel va anunciar als seus pares que el nen havia de seguir una regla especial: no beure vi ni tallar-se mai els cabells, com a senyal de la seva consagració. En créixer, Samsó va demostrar una força sobrehumana: va ser capaç de despedazar un lleó amb les seves mans i de derrotar mil enemics usant només la maixella d'un ase. Tot i això, la seva gran debilitat eren els seus sentiments i la seva falta de prudència.

Es va enamorar de Dalila, una dona que treballava per als filisteus. Els enemics de Samsó li van oferir una fortuna si aconseguia descobrir el secret de la seva força. Dalila ho va intentar tres vegades, i encara que Samsó la va enganyar al principi, ella va insistir tant que ell va acabar confessant-li la veritat: "Si em tallen els cabells, la meva força se n'anirà, perquè sóc un consagrat de Déu". Mentre Samsó dormia, Dalila va trucar a un home perquè li tallés les set trenes del cap. En despertar, el Senyor se n'havia apartat. Els filisteus el van capturar, li van treure els ulls i el van posar a treballar com un esclau molent blat a la presó.

Però la història no s'acaba aquí. Durant una gran festa al temple del déu pagà Dagón, els filisteus van treure Sansón per burlar-se'n. Samsó, penedit i amb els cabells havent-lo crescut de nou, va demanar a Déu una última vegada: "Senyor, recorda't de mi i dóna'm força només una vegada més". Va recolzar les seves mans a les dues columnes centrals que sostenien el temple i, empenyent amb tota la seva ànima, l'edifici es va esfondrar sobre ell i sobre tots els caps filisteus. En la seva mort, Samsó va aconseguir una victòria més gran per al seu poble que la que havia aconseguit en tota la seva vida.

Punts clau segons la Bíblia

Els dons són per servir: La Bíblia subratlla que la força de Samsó era un regal de Déu per alliberar el poble, no per benefici propi. Ens ensenya que els nostres talents han de fer-se servir amb responsabilitat i segons el pla de Déu.
La fragilitat del cor: Samsó, essent l'home més fort del món físicament, va resultar ser molt feble davant de la temptació i l'engany. La veritable fortalesa és la de l'esperit, que ens ajuda a dir “no” allò que ens allunya de Déu.
Déu no abandona el pecador: El fet que la força tornés a Samsó al final de la seva vida és un signe de la misericòrdia divina. Encara que ell va fallar als seus vots, quan es va humiliar i va demanar ajuda de cor, Déu va tornar a escoltar-lo.
La consagració (El Nazareato): El cabell llarg era el signe exterior de la seva amistat amb Déu. La Bíblia explica que, en deixar que li tallessin, Samsó va permetre que es trenqués la seva aliança amb el Senyor. És un recordatori de la importància de cuidar la nostra vida espiritual.
Figura de la victòria de Crist: De manera profunda, els pares de l'Església citats a la Bíblia veuen en la mort de Samsó una figura de Jesús: algú que, en estendre els seus braços (Sansó a les columnes, Jesús a la Creu) i morir, destrueix el poder dels enemics i salva el seu poble.

Text bíblic

Consulta el text bíblic complet de Samsó aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Jutges 13-16

Activitats de Reflexió: Jutges 13-16

1. Comprensió del Text: Quin era el senyal exterior de la consagració de Samsó a Déu i què va passar al temple del déu Dagón durant l'últim acte de la seva vida?

2. Contingut Doctrinal: El text afirma que la veritable força de Samsó no venia dels seus músculs, sinó de l'Esperit del Senyor. Com explica la doctrina catòlica que els dons i talents que rebem (intel·ligència, habilitats, força) han de ser usats per al servei dels altres i no per a benefici propi?

3. Samsó com a figura de Crist: Explica la comparació teològica que fa l'Església entre Samsó estenent els seus braços a les columnes del temple i Jesucrist estenent els seus braços a la Creu. Quina victòria aconsegueix cadascú en aquell moment?

4. Aplicació catequètica: Samsó era físicament l'home més fort, però va ser feble davant la temptació. Per què és important enfortir la “voluntat” i “l'esperit” mitjançant la pregària per no caure en enganys que ens allunyin de la nostra amistat amb Déu?

5. Compromís de Fe: Al final de la seva vida, Samsó va demanar perdó i Déu ho va escoltar. Què ens ensenya aquest relat sobre la misericòrdia de Déu i les “segones oportunitats” quan reconeixem els nostres errors de cor?