22. Gedeó i l'exèrcit dels 300 (Jutges 7)

Israel estava sent saquejat pels madianites, que robaven les seves collites i bestiar. Gedeó, un jove que es considerava el més petit de la família més pobre, estava amagat netejant blat en un cup perquè no el veiessin els enemics. De sobte, un àngel se li va aparèixer i li va dir una cosa increïble: "El Senyor és amb tu, guerrer valent". Gedeó, ple de dubtes, va demanar diverses proves a Déu (com el famós velló de llana que clarejava xopat de rosada mentre el terra estava sec) per estar segur que Déu realment l'anomenava.

Quan per fi va acceptar la missió, Gedeó va reunir un exèrcit de 32.000 homes. Però Déu li va dir una cosa inesperada: "Tens massa gent. Si vencen, diran que va ser per la seva pròpia força". Déu li va demanar que manés a casa els que tenien por (van quedar 10,000) i després va fer una última prova al riu: només els 300 homes que van beure aigua portant la mà a la boca, els que van beure com els animals llepant directament a la boca com els gossos, es quedarien. Amb només 300 homes, Gedeó s'havia d'enfrontar a un exèrcit enemic tan nombrós com les llagostes.

L'estratègia va ser purament divina. En plena nit, van envoltar el campament enemic. Cada soldat duia una trompeta en una mà i un atuell de fang amb una torxa encesa dins l'altra. A un senyal de Gedeó, tots van trencar els atuells, van fer brillar els llums i van tocar les trompetes cridant: "Pel Senyor i per Gedeó!". Els madianites, despertant enmig de l'estrèpit i els llums, van entrar en pànic, es van atacar entre ells i van fugir. Israel va ser lliure una vegada més, no pel nombre de les espases, sinó per la confiança absoluta d'un home petit en un Déu gran.

Punts clau segons la Bíblia

L'elecció dels febles: La Bíblia destaca que Déu sol triar allò que el món considera feble per confondre els forts. La humilitat de Gedeó permet que la glòria de la victòria sigui només per a Déu.
La fe que cerca senyals: Expliquen que els dubtes de Gedeó no eren manca de fe, sinó necessitat de seguretat en la missió. Déu té paciència amb la nostra debilitat i ens dóna senyals si els demanem amb un cor sincer.
Déu no necessita majories: L'episodi de la reducció de l'exèrcit de 32.000-300 és una lliçó de teologia bíblica: per a Déu no hi ha diferència entre salvar amb molts o amb pocs. El que importa és la qualitat de la fe, no pas el nombre dels combatents.
La llum en atuells de fang: Sant Pau faria servir més tard aquesta imatge (2 Cor 4, 7). La Bíblia veu a les torxes dins dels càntirs de Gedeó un símbol de l'ànima humana: el poder de Déu (la llum) brilla amb més força quan la nostra pròpia supèrbia (el fang) es trenca.
El jutge com a salvador: Gedeó és un tipus de Crist perquè allibera el poble d'una opressió física que simbolitza l'esclavatge del pecat. La seva victòria porta un llarg període de pau, tot recordant-nos que la pau és sempre un fruit de tornar el cor a Déu.

Text bíblic

Consulta el text bíblic complet de Gedeó aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Jutges 7

Activitats de Reflexió: Jutges 7

1. Comprensió del Text: Per què Déu va demanar a Gedeó que reduís el seu exèrcit de 32.000 a només 300 homes i quina curiosa estratègia va utilitzar per espantar els madianites a la meitat de la nit?

2. Contingut Doctrinal: El text esmenta que Déu escull “el feble per confondre els forts”. Com explica la doctrina catòlica que la humilitat de Gedeó sigui la clau perquè la victòria es consideri un èxit de Déu i no pas un mèrit humà?

3. Simbologia dels atuells de fang: Sant Pau utilitza la imatge del "tresor en atuells de fang". Segons el relat de Gedeó, què representen els atuells trencats i la llum de les torxes respecte a l'ànima humana i el poder de Déu?

4. Aplicació Catequètica: Gedeó va demanar senyals (com el velló de llana) perquè tenia por. De quina manera Déu té paciència amb els nostres dubtes actuals i com podem aprendre a escoltar la veu quan ens sentim petits o incapaços?

5. Compromís de Fe: La victòria es va aconseguir amb només 300 homes alerta. Què ens ensenya això sobre la importància de la "qualitat de la fe" per sobre de les grans majories quan es tracta de donar testimoni de Déu al nostre entorn?