14. Les deu plagues d'Egipte (Èxode 7-11)

Per explicar les deu plagues, hem d'imaginar un duel de titans: d'una banda, el Faraó, que es creia un déu a la terra, i de l'altra, el veritable Déu de la vida. Moisès i el seu germà Aaron es van presentar davant del tron d'Egipte amb un missatge clar: "Deixa anar al meu poble perquè em doni culte". Però el Faraó, amb el cor endurit per la supèrbia, es va negar una vegada i una altra.

Déu va decidir llavors demostrar el seu poder perquè els egipcis comprenguessin que els seus falsos déus (el riu Nil, el sol, els animals) no tenien poder real. Les plagues van començar de manera progressiva: primer l'aigua del Nil es va convertir en sang, fent-ne impossible beure'n. Després van venir les granotes, els mosquits i els tàvecs, que van envair cada racó de les cases, des de les cuines fins a les alcoves reials. Tot i el caos, el Faraó seguia dient que no.

Aleshores, les plagues van afectar l'economia i la salut: la pesta del bestiar, les úlceres a la pell de les persones i una tempesta de calamarsa que va destruir totes les collites. Després, un núvol de llagostes va devorar el poc que quedava verd, i una foscor densa va cobrir Egipte durant tres dies, de manera que ningú no es podia veure la cara. Era com si el món tornés al caos del principi per culpa de la desobediència del Faraó. El més curiós és que, mentre els egipcis patien, a la zona on vivien els israelites no passava res; Déu els protegia.

Finalment, va arribar la plaga més trista i definitiva: la mort dels primogènits. Déu va ordenar als israelites celebrar un sopar especial (la primera Pasqua) i marcar els marcs de les portes amb la sang d'un xai. Aquella nit, la mort va passar de llarg per les cases marcades, però va entrar a les cases egípcies, inclosa la del Faraó. Només davant d'aquest dolor immens, el rei d'Egipte es va rendir i va ordenar a Moisès que s'emportés immediatament el seu poble. Els israelites van sortir de nit, amb presses, carregant la seva massa de pa sense fermentar, començant així el seu camí cap a la llibertat.

Punts clau segons la Bíblia

Un judici contra els falsos déus: La Bíblia explica que cada plaga era un “atac” a una divinitat egípcia (per exemple, la plaga de la foscor era una derrota per a Ra, el déu sol). Déu demostra que només Ell és el Senyor de la natura.
El cor endurit: El text ens ensenya que el Faraó, en negar-se a la veritat, es va anar tornant cada cop més cec i tossut. El pecat, quan no es demana perdó, endureix el cor i ens impedeix veure la realitat.
La Pasqua: Aquest és el punt central. La sang del xai que salva els hebreus és un anunci de la Sang de Crist, el veritable Xai que ens salva de la mort i del pecat.
El sentit dels miracles: Les plagues no són només "desastres naturals", sinó signes que Déu utilitza perquè tant els israelites com els egipcis reconeguin el seu poder i la seva justícia.
La llibertat com a do: La sortida d'Egipte ensenya que Déu no vol esclaus, sinó persones lliures que serveixin amb amor. La llibertat és un regal que Déu defensa davant de l'opressió.

Text bíblic

Consulta el text bíblic complet de les plagues aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Èxode 7-11

Activitats de Reflexió: Èxode 7-11

1. Comprensió del Text: Quina va ser l'última i més definitiva plaga que va convèncer el Faraó de deixar anar els israelites i què havien de fer aquests a casa perquè la mort "passés de llarg"?

2. L'Anyell Pasqual: El text esmenta que la sang del xai a les portes és un "anunci" de Jesucrist. Explica la relació doctrinal entre la primera Pasqua jueva i el sacrifici de Jesús com el "veritable Xai" en la fe catòlica.

3. L'enduriment del cor: Segons el relat, el pecat de supèrbia va fer que el Faraó es tornés "cec i tossut". Com explica la teologia moral que la persistència en el mal pot endurir el cor d'una persona?

4. Aplicació Catequètica: Les plagues van demostrar que els falsos déus (el sol, el riu, els diners, el poder) no tenen poder real davant de Déu. Quins "falsos déus" creus que adora la nostra societat actual i com podem posar Déu al centre de la nostra vida?

5. Compromís de Fe: La Bíblia ensenya que Déu vol persones lliures, no esclaus. De quines "esclavituds" personals (egoisme, mandra, vicis) demanes avui a Déu que t'ajudi a alliberar-te per poder servir-lo amb amor?