13. L'esbarzer ardent (Èxode 3)

Per entendre per què Moisès va acabar parlant amb Déu en un esbarzer enmig del no-res, primer hem de saber què va passar en la seva joventut. Encara que vivia com un príncep al palau del Faraó, Moisès sabia que era hebreu. Un dia, en veure com un capatàs egipci colpejava brutalment un esclau israelita, Moisès va perdre els estreps i, en una arrencada de ràbia, va matar l'egipci.

Quan el Faraó ho va saber, va ordenar la seva mort. Moisès, mort de por i sentint-se un fracassat que no encaixava ni amb els egipcis ni amb els seus, va haver de fugir al desert de Madian. Allí va passar de viure entre luxes a ser un simple pastor d'ovelles durant 40 anys. Es va casar, va tenir fills i va aprendre la humilitat i la paciència que dóna el desert. Va ser precisament allà, quan ja era un ancià de 80 anys i pensava que la seva vida no tenia més sorpreses, on Déu ho estava esperant.

Un dia, mentre Moisès portava el ramat a prop de la muntanya Horeb, va veure una mica sorprenent: un esbarzer que cremava amb un foc intens, però que no es consumia. Les fulles seguien verdes i les branques intactes malgrat les flames. Portat per la curiositat, es va acostar, i de sobte va sentir una veu que sortia del foc: "Moisès, Moisès! Treu-te les sandàlies, perquè el lloc que trepitges és terra sagrada".

Déu es va presentar com el Déu dels seus pares, d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Li va dir que havia sentit els crits de dolor del seu poble a Egipte i que havia decidit baixar per alliberar-los. Però el més sorprenent va ser l'"encàrrec": "Ara, vés, jo t'envio al Faraó perquè treguis el meu poble". Moisès, que recordava el seu passat i que a més era tartamut, es va espantar i va posar mil excuses. Però Déu li va prometre: "Jo seré amb tu".

En aquell moment, Moisès va fer una pregunta clau: "Quin és el teu nom?". I Déu li va respondre amb una frase misteriosa i poderosa que va canviar la història: "JO SÓC EL QUE SÓC" (Yahvè). Amb aquest nom i una vara de pastor a la mà que ara tenia el poder de Déu, Moisès va deixar la seva vida tranquil·la al desert per tornar a Egipte i enfrontar-se a l'imperi més poderós del món, no amb armes, sinó amb la força de la paraula divina.

Punts clau segons la Bíblia

El desert com a escola: La Bíblia explica que els 40 anys de pastor van servir a Moisès per despullar-se del seu orgull i aprendre a confiar només en Déu. Sense aquesta etapa, no hauria estat el líder humil que el poble necessitava.
L'esbarzer que no es consumeix: És un símbol de la presència de Déu, que és un foc que purifica però no destrueix. També representa el poble d'Israel, que malgrat estar al "foc" de l'esclavitud, no desapareixia perquè Déu estava amb ells.
El Nom Diví (Yahvè): En dir "Jo sóc", Déu revela que Ell és l'únic que existeix per si mateix, el Déu viu i etern que sempre és present per ajudar. No és un déu llunyà, sinó algú que actua a la història.
La crida a la santedat: El gest de treure's les sandàlies ens ensenya que davant Déu cal presentar-se amb respecte, humilitat i amb el cor net.
Missió i debilitat: Déu no tria Moisès perquè sigui perfecte o un gran orador, sinó perquè està disposat a obeir. La Bíblia subratlla que quan Déu dóna una missió, també dóna la gràcia per complir-la.

Text bíblic

Consulta el text bíblic complet de l'esbarzer ardent aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Èxode 3

Activitats de Reflexió: Èxode 3

1. Comprensió del Text: Quin fenomen extraordinari va cridar l'atenció de Moisès a la muntanya Horeb i quin nom misteriós li va revelar Déu quan aquest li va preguntar com l'havia de cridar davant els israelites?

2. El Nom Diví: El text explica que "Jo sóc el que sóc" (Yahvè) significa que Déu és l'únic que existeix per si mateix. Quina importància té per a la fe catòlica saber que Déu no és un ésser llunyà, sinó algú “present” que actua en la història?

3. Simbologia de l'Esbarzer: Explica el significat doctrinal de l'esbarzer que crema sense consumir-se. Com representa aquest símbol tant la naturalesa de Déu com la resistència del poble d'Israel enmig del patiment?

4. Aplicació Catequètica: Déu demana a Moisès que es tregui les sandàlies perquè trepitja "terra sagrada". A la teva vida de pregària i quan entres en una església, quins gestos de respecte o actituds internes t'ajuden a reconèixer que ets davant la presència de Déu?

5. Compromís de Fe: Moisès va posar excuses perquè se sentia feble i era tartamut, però Déu li va prometre: "Jo seré amb tu". Quina missió creus que Déu et demana avui a la teva família o col·legi i com t'ajuda saber que Ell et dóna la força necessària malgrat les teves limitacions?