7. El sacrifici d'Isaac (Gènesi 22)

Després d'esperar moltíssims anys, Déu va complir la seva promesa i Abraham i Sara van tenir un fill a la seva vellesa: Isaac. Imagineu-vos l'alegria d'aquesta llar; Isaac era el tresor més gran d'Abraham, el símbol que totes les promeses de Déu es farien realitat. Però llavors, Déu li va demanar a Abraham la prova de fe més difícil de tota la seva vida: "Presa al teu fill, al teu únic fill, a qui tant estimes, i doni-ho a Déu en sacrifici".

Per a un noi o noia d'avui, això pot semblar aterridor, però en aquell món antic, Abraham va entendre que Déu li estava demanant que li lliurés el que més volia al món. Amb el cor encongit però amb una confiança cega, Abraham va preparar la llenya, va prendre Isaac i van pujar junts a una muntanya. El més sorprenent és que Isaac, que ja era un adolescent i podria haver escapat, va confiar en el pare i es va deixar guiar. Quan Isaac va preguntar: "On és el be per al sacrifici?", Abraham va respondre amb una frase que es va fer famosa: "Déu proveirà".

Just quan Abraham anava a complir el que havia demanat, un àngel el va aturar des del cel: "¡No facis mal al noi!". Déu no volia la mort d'Isaac; el que volia era veure si Abraham l'estimava a Ell per sobre de tot, fins i tot per sobre dels seus fills. En aquell moment, Abraham va veure un xai enredat en uns arbustos i el va oferir en lloc d'Isaac. Déu va beneir Abraham de nou, confirmant que la seva família seria tan nombrosa com les estrelles del cel i les sorres del mar, perquè no havia negat res a Déu.

Punts clau segons la Bíblia

La prova de fe: Déu no tempta perquè caiguem, sinó que "prova" perquè la nostra fe es faci més forta i madura. Abraham demostra que Déu és el primer a la seva vida.
Isaac com a figura de Jesús: La Bíblia destaca una cosa fascinant: Isaac carregant la llenya muntanya amunt ens recorda Jesús carregant la creu. Igual que Isaac, Jesús és el "Fill estimat" que es lliura per amor al Pare.
"Déu proveirà" Aquesta frase és la clau de tot l'episodi. Ens ensenya que, en els moments més difícils, quan sembla que no hi ha sortida, Déu té un pla i ens donarà allò que necessitem.
La fi dels sacrificis humans: Aquest relat també servia per ensenyar al poble d'Israel que el seu Déu és un Déu de vida que prohibeix els sacrificis humans, a diferència d'altres pobles d'aquella època.
La recompensa de la generositat:Quan donem a Déu el que més valorem, Ell no ens ho treu per deixar-nos buits, sinó que ho multiplica i ens torna una benedicció molt més gran.

Text bíblic

Consulta el text bíblic complet del sacrifici d'Isaac aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Gènesi 22

Activitats de Reflexió: Gènesi 22

1. Comprensió del Text: Segons el relat, quina va ser la resposta d'Abraham quan Isaac li va preguntar pel be per al sacrifici i quin element va aparèixer finalment per ser ofert en lloc del jove?

2. Isaac com a figura de Crist: El text esmenta paral·lelismes entre Isaac i Jesús. Explica per què el fet d'Isaac carregant la llenya muntanya amunt es considera una profecia o "figura" de la Passió de Jesucrist.

3. La naturalesa de la prova: Com explica la teologia catòlica la diferència entre una “temptació” i una “prova” de Déu? Què volia confirmar Déu al cor d'Abraham amb aquesta comanda tan difícil?

4. Aplicació Catequètica: La frase "Déu proveirà" és el centre d'aquest episodi. En quins moments de la teva vida t'ha resultat difícil confiar que Déu té un pla, i com et pot ajudar aquest relat a tenir esperança en el futur?

5. Compromís de Fe: Abraham va estar disposat a lliurar el que més estimava. Què significa avui per a un cristià “estimar Déu sobre totes les coses”? Com podem posar Déu al centre de les nostres vides sense descuidar els nostres éssers estimats?